Segona Jornada: UE Sant Andreu B - CE Sabadell

 - 

UE Sant Andreu B - CE Sabadell FC

Aquest Diumenge, a les 20 hores, es disputarà a l'històric estadi Narcís Sala el partit corresponent a la segona jornada de Lliga de Primera Catalana, en el seu Grup II, entre la UE Sant Andreu B i el CE Sabadell FC, i que serà xiulat per en Rubén Serra.

El partit serà un dels més atractius de la jornada, ja que enfronta a dos dels equips que més ganes de jugar la bola tenen en aquesta categoria, amb unes locals que demostren gaudir del futbol que se'ls permet practicar, dedicat sobretot a la formació, al toc i al bon tracte de la pilota, amb jugadores que sota aquests paràmetres, acaben donant una mica més de les seves possibilitats sobre la gespa. A més, algunes de les jugadores ja porten suficientment temps jugant juntes per conèixer perfectament a les seves companyes, cosa que fa que encara sigui més fàcil jugar per a elles.

En el primer partit de lliga, les andreuenques visitaven el difícil camp del Soses Femení i a pesar de començar perdent per 2-0 al minut 34 varen ser capaces d'empatar el partit abans de la mitja part, amb molta efectivitat i guanyar el partit a les acaballes de la segona part, emportant-se els 3 punts amb la seva victòria per 2-3. Varen destacar sobretot la mobilitat i encert golejador de Marta Benito i també un dels cervells de l'equip, Vanessa Quesada, que està a cavall entre el primer equip i el filial.

Altres partits:

CECF Les Garrigues - UD La Planada
Les locals, ferides en l'orgull per la seva derrota a la primera jornada per 4-0 a Sabadell, s'intentaran revenjar amb un altre equip sabadellenc, que va començar guanyant en el campionat per 2-1 amb el Rubí, un dels equips amb els que lluitarà per no patir a la zona baixa. Partit interessant, ja que es poden començar a veure quin rol tindrà cada equip a la Lliga o per el contrari, afegir incertesa entre els equips.

FC Martinenc - EF Montcada
Partit entre dos equips destinats a estar lluitant per l'ascens, amb unes líders que visiten l'estadi del FC Martinenc que va saber arrancar un punt al CE Júpiter, un altre equip que lluitarà per el campionat. Les locals no es poden permetre una ensopegada a casa, que els complicaria molt el començament d'aquesta competició.

Setmana moguda:

Champions League femenina, 32 equips camí a la glòria.

Aquesta setmana el futbol ha viscut molts moments interessants i aquí en teniu un petit resum abans d'un cap de setmana que serà també molt interessant. Per començar, us oferim els resultats de la Champions League femenina:

A- Apollon Limassol - Sassari Torres Calcio     2-3
B- Olimpia Cluj - NÖSV Neulengbach     1-1
C- Stabæk Fotball - Brøndby     2-0 
D- Zürich - FCF Juvisy Essonne     1-1
E- Birmingham City - ASD CF Verona     2-0
F- MTK - Malmö WFC     0-4
G- Glasgow City - Fortuna Hjørring     1-2     
H- Spartak Subotika - Göteborg FC     0-1
I- Unia Racibórz - Wolfsburg     1-5
J- BIIK Kazygurt - Røa Fotball Elite    0-4
K- SFK2000 Sarajevo - AC Sparta Praha    0-3
L- ADO Den Haag - FC Rossiyanka     1-4
M- PK35 - Olympique Lyonnais     0-7
N- Stjarnan - Zorky     0-0
O- FC Barcelona - Arsenal Ladies FC     0-3
P- Standard Liege - 1.FFC Turbine Postdamm     1-3

Els partits de tornada, es disputaran el 3 i 4 d'Octubre en el camp del segon equip. Els guanyadors jugaran els vuitens de final, el 31 d'Octubre i el 7 de Novembre, conforme a aquest patró de competició:

Guanyador A - Guanyador B

Guanyador C - Guanyador D

Guanyador E - Guanyador F

Guanyador G - Guanyador H

Guanyador I - Guanyador J

Guanyador K - Guanyador L

Guanyador M - Guanyador N

Guanyador O - Guanyador P

CATALUNYA - IRLANDA     2-1

Victòria de la Selecció Catalana Amateur masculina.

També el dijous al vespre, a l'estadi de la Nova Creu Alta de Sabadell, es va disputar el partit amistós entre les seleccions amateurs de Catalunya e Irlanda, preparatori per a la Fase Intermitja de la Copa de Regions de la UEFA, amb el resultat final de 2-1 per als catalans. El primer gol el va marcar Enric Gallego, jugador de la UE Cornellà, amb una gran jugada i xut perfecte que es va escolar a l'esquadra d'O'Connell, habitual titular del Rockmount Utd., al minut 1 de partit. La resta de la primera part, s'ha vist més possessió irlandesa, però més perill català.

Irlanda, actual subcampiona, ja sap el pà que per Catalunya es dona.

A la segona part, a la sortida d'un córner, Antonio Domínguez, del FC Vilafranca, ha posat al minut 54 el 2-0, i els republicans de l'illa verda han acurtat distàncies al minut 56, amb gol de David Lacey, jugador del Killester Utd.. Amb el 2-1 final, Catalunya venç a l'actual sub-campió del torneig i dona un toc d'atenció a un dels favorits per guanyar la competició. Destacar la bona imatge que ha deixat entre el públic un rocós defensa, Ken Hoey, també del Rockmount Utd. entre el públic local.

Ken Hoey, a pesar de ser un tio dur, es va voler fotografiar amb periodistes arlequinats.

Entrevista a Clàudia Poch, del CE Sabadell Juvenil-Cadet A

Clàudia Poch, esforç i serietat sota pals (Foto: Pedro Salado).

La nostre protagonista d'avui, és na Clàudia Poch, jugadora del CE Sabadell Juvenil-Cadet 'A', que aquesta temporada jugarà la màxima divisió de la categoria, la Primera Divisió. La seva posició sobre el camp, és un dels llocs més complicats d'un equip de futbol, on totes les errades es magnifiquen i molts cops els encerts no son correspostos com un gol de rebot de qualsevol davanter. Una portera amb projecció i futur.

La passada temporada, 2011-12, va col-laborar en aconseguir el campionat i posterior ascens de Segona a Primera, compartint pals amb Sílvia Piñol e Inés Palmiero i és una de les arqueres escollides per mantenir la porteria arlequinada ben coberta.

-Com vas descobrir el futbol i on vas començar a practicar-lo?

Doncs la veritat és que de petita no suportava el futbol. Va ser al pati del col·legi que vaig començar a practicar-lo i em vaig apuntar a fer futbol sala a l'escola. Al CE Sabadell aquesta serà la meva cinquena temporada, i vaig començar sent jugadora, però a finals del primer any em vaig decantar cap a la porteria.

-Com valores personalment la passada temporada?

Realment, va ser una temporada per recordar, d'aquelles que mai s'obliden, però ja va passar i quan jugues a futbol, no podem viure dels records.

-Com veus aquesta que comença?

Crec que serà una temporada difícil i dura, però posant-hi esforç i treball, estic segura de que la podem afrontar sense problemes.

Aturades impossibles, però a l'abast de la nostre protagonista (Foro: Pedro Salado).

-Quins creus que poden ser els favorits per acabar en les primeres places de la categoria?

Doncs segurament seran els que normalment queden sempre per dalt, el Barça i el CE Sant Gabriel, bàsicament, però podria haver-hi sorpreses.

-Contra quins equips tens una motivació especial? En aquests partits normalment surts amb més confiança o més nervis a la gespa?

Potser tinc una motivació especial contra el Barça, CE Sant Gabriel i CE Mercantil. Els dos primers, són els partits contra els rivals de més nivell a batre i el tercer és el derbi. Sempre intento sortir tranquil·la, però a vegades sempre es tenen una mica de nervis al començar tots els partits.

-Quin partit en tota la temporada creus que serà el més difícil per al teu equip?

La veritat, és que crec que tots seran difícils, ja que cada partit té les seves dificultats i hem de saber afrontar-les per superar als rivals.

-Com veus el futur del futbol femení en general?

Veig que cada cop s'està donant més suport al futbol femení, i penso que cada cop sembla que té un futur millor.

-I com veus el futbol femení a la ciutat de Sabadell?

Penso que poc a poc, va agafant més importància, i segurament, la millora d'aquí uns anys, serà notable.

Una de les porteres seleccionades per la Selecció Sub-16 del Vallès Occidental la temporada 2011-12 (Foto: Pedro Salado).

Catalunya - Irlanda, amistós categoria Amateur Masculina.

Aquest dijous, 27 de setembre, la Selecció Catalana Amateur s'enfrontarà en partit amistós a la Selecció Amateur d'Irlanda a partir de les 21.15 hores a Sabadell, concretament a l'Estadi de la Nova Creu Alta.

La selecció Amateur catalana s'enfrontarà a l'actual sub-campiona del Campionat d'Europa Amateur de la UEFA, desprès de perdre la final de la competició 2010/11 davant la selecció de Braga (Portugal), i l'equip representatiu de la República d'Irlanda, composada íntegrament per jugadors de les províncies de Leinster i de Munster, al sud de l'illa, però que agrupa a la majoria de la població irlandesa, ja que Leinster mateix inclou a Dublin, la capital de l'estat. Aquesta selecció estarà ubicadaal Grup 6 de la competició, compartint la competició per passar ronda amb la selecció de l'estat de San Marino Amateur i de Jersey Amateur (representant a la FA anglesa).

Els jugadors catalans preseleccionats han estat 30, els quals son íntegrament de Tercera Divisió, i dirigida per Toni Almendros, s'estan posant també a punt per a la fase intermèdia de la competició, on es trobaran Nove Zhytya (Ucraïna), Ljubljana (Eslovènia) i les Ardennes (sud de Bèlgica), els dies 9, 11 i 13 d'Octubre a la ciutat ucraïnesa de Kiev i on aniran els 18 escollits per el seleccionador.

Els convocats son:
UE Cornellà: Íñigo, Pep Caballé, Boris, Enric Gallego i Joel Marín.
UE Figueres: Busquets, Pol Compte, Guillem Cornellà i Pedro del Campo.
CE Europa: Cano, Ramon Rovira, Javi León.
UE Olot: Carlos Martínez e Ivan Cristino.
AEC Manlleu: Putxi i Baruc.
CF Gavà: Albert Vivó.
CF Palamós: Bayona.
FC Santboià: Heredia.
Terrassa Olímpica 2010: Montoro.
FC Vilafranca: Antonio Domínguez.

L'equip català, va guanyar la fase espanyola de la competició a Asturies la passada campanya 2011/12 i en cas de ser el campió del seu grup d'aquesta ronda intermitja, entraria a la fase final, a disputar-se a finals de temporada en fase única i en dos grups de 4 equips, del 15 al 22 de Juny, en lloc encara per decidir.

Palmarès:

1999: Véneto

2000-01: Moravia

2002-03: Piemonte/Valle d'Aoste

2004-05: Euskadi

2006-07: Dosnoslaski

2008-09: Castilla/León 

2010-11: Braga

Primera Jornada (i II).

Isa Rodríguez, un cap d'or, comença golejant (Foto: Pedro Salado).

EF Montcada - CE Seagull     6-0

Les locals volien començar la lliga endollades, i ho han fet davant unes rivals que han intentat donar la cara fins on han pogut, però desprès de presentar-se amb sols 11 jugadores no podien fer gaire més i han demostrat que els ha pesat l'ascens de rebot aconseguit fa poques setmanes. Tot i així, ha calgut que brillés amb llum pròpia Eva Ruiz, amb 3 gols en el partit i que Adriana donés un dels seus habituals recitals de joc, coronant la seva espectacular actuació amb 2 gols. També ha marcat Isa, de cap i en una jugada assajada a pilota aturada, per posar el definitiu i merescut 6-0 al marcador.

Soses Femení - UE Sant Andreu B     2-3

Les locals començaven el partit marcant, per part d'Esther Pau al minut 13 i tornarien a marcar al minut 34 per mitjà de Clara Rosa el 2-0, però les andreuenques de Vanessa Quesada reaccionarien al minut següent amb gol de Georgina, i quatre minuts desprès Marta Fernández posaria l'empat, 2-2 per arribar amb la igualada a mitja part. A la segona part, les locals anaven perdent terreny a mans d'unes quatribarrades que s'anaven creixent, a pesar de que no es varen sentir gens còmodes amb l'arbitratge, i van plasmar la seva superioritat a la segona part al minut 76, quan Marta Benito va marcar el definitiu 2-3 que les locals no podrien canviar fins al final del partit.

CE Manresa - CF Cerdanyola B     4-1
Raquel Martín al minut 8, marcava el primer gol del CE Manresa aquesta temporada en la seva tornada a Primera Catalana, però només els duraria l'alegria 3 minuts, ja que Blanca Rigau posava el 1-1 que igualava el marcador fins al minut 24, quan Mariona Bonet posaria el 2-1 amb el que s'arribaria al descans, en una primera part amb dos equips molt parells i on realment es va veure molt bon futbol. La segona part començaria amb la mateixa tònica, però començarien a aparèixer excessius nervis i Júlia Garcia marcaria al minut 71 el 3-1. A partir d'allà, algunes jugadores es varen oblidar de que és el futbol i el partit es va escalfar en excés, sense que en cap moment, el col·legiat, Jordi Toledo sabés com tallar algunes de les accions, i li van caldre diverses targetes per aturar protestes i accions amb poca noblesa. El partit es tancaria amb el 4-1 d'Amanda Fernández i els 3 primers punts en joc caurien per part de les bagenques.

Primera Jornada (I)

Sara del Barrio va marcar per al seu equip.

CE Júpiter - FC Martinenc     1-1

El partit entre dos dels equips destinats a la lluita per l'ascens, ha sigut molt igualat i com tot derbi, més emocionant que agradable a la vista de l'espectador, sobretot a la primera part, on els dos equips s'han estudiat tacticament i on les opcions de gol dels dos equips han sigut molt escasses, amb dues esquadres que es coneixien a la perfecció, i amb un resultat de 0-0 al descans. A la segona part, el joc s'ha animat més, i el domini local ha sigut major, amb la conseqüència del 1-0 per part de la ex-periquita Sara del Barrio (foto), al minut 51, encara que poc els ha durat l'alegria a les locals, ja que les del Guinardó han empatat, al minut 62 en un gol obra de Mònica Pigrau. Amb l'empat, els dos equips s'han dedicat a intentar arriscar el mínim i el partit ha entrat en una fase de més duresa que joc, i s'ha arribat al final amb el 1-1 definitiu.

FC Sant Quirze - CF Barceloneta     4-2

Bon partit el de la tarda de diumenge a Sant Quirze entre dos equips que si mantenen el nivell d'aquest partit poden estar força a dalt de la classificació a final de temporada. Per començar, Sophie a la primera jugada posava el 0-1 al marcador, però Gema Pacheco empatava al minut 6, i s'arribaria a la mitja part amb empat, 2-2, amb els gols de Cristina Campos i Raquel Mercadé per els seus respectius equips. A la segona part, els canvis locals canviarien el partit, i la inevitable Gema Pacheco marcaria dos gols més per a les escalivades per posar el definitiu 4-2 final.

FC Artés - CE Tàrrega     3-0

Partit entre dos debutants a la categoria on la igualtat semblava que seria la tònica del partit, i així ha sigut en els primers minuts d'encontre, on les locals tenien més la possessió de la pilota, però les visitants demostraven un bon contracop que podia donar ensurts tenint ocasions per pujar el 0-1 al marcador, fins que al minut 39, Laura Ricardo, tot un caràcter, ha marcat el 1-0 favorable a les locals amb el que s'ha arribat a la mitja part. Al segon període, desprès d'uns minuts d'igualtat, Jordina ha posat de penal el 2-0 i a falta de tres minuts per al final del partit, Ester ha arrodonit el partit amb el 3-0. Bon partit de les locals, primers 3 punts i una imatge molt positiva que deixa el clar missatge de que l'equip està fet per aconseguir la permanència. El Tàrrega per la seva part, també ha donat molt bona imatge i no es mereixia una derrota tant àmplia.

UD La Planada - UE Rubí 2-1

Alegria desfermada en el segon gol i els tres primers punts per a les sabadellenques.

UD La Planada - UE Rubí     2-1

Partit molt lluitat entre dos dels equips que buscaran la zona tranquil·la de la taula classificatòria i on les locals han aconseguit els 3 punts de manera merescuda, a pesar d'haver de remuntar un 0-1 en contra. La primera part ha començat amb les sabadellenques dominant i amb ganes de començar a agradar al seu públic des de la primera jornada, però amb domini estèril i amb més ganes que idees sobre el dur camp de terra que les acull com a locals, fins que al minut 16, una jugada de falta a favor de les rubinenques, ha permès a Marta Valenzuela posar el 0-1 al marcador. El partit ha seguit amb els mateixos paràmetres, i de nou, en una jugada a pilota parada, aquest cop un córner, al minut 36, una habitual de l'equip, Mireia Aguilar ha posat el 1-1 al marcador amb el que s'ha arribat a mitja part.

Al segon temps, la superioritat física local s'ha anat fent patent a mesura que anaven passant els minuts de joc, i en tot moment es veia més a prop un gol de les carbassa-i-verd que no pas de les visitants, que sols responien amb contracops, això si, portats amb molt criteri, el partit s'ha anat endurint, i al final l'àrbitre, Daniel Gayoso, ha ensenyat dues targes a la rubinenca Judith Ramiro, la primera per una entrada i la segona per allunyar la bola desprès de fer una falta enmig del camp que ha deixat al seu equip amb 10 al minut 82. La UD La Planada, dos minuts desprès, al 84, ho han aprofitat en una jugada amb algun rebot a dintre l'àrea per posar el 2-1 definitiu, mitjançant les botes de Marta Tomás, i la UE Rubí ha hagut de lluitar, sense sort, contra rellotge, quedant-se sense cap punt en el seu inici de lliga.

La Planada ha confia en fer un fortí del seu camp, com la temporada passada. 

Destacar la presència en el camp de la UD La Planada de la ex-canterana del CE Sabadell i actual jugadora del primer equip del FC Barcelona i de la Selecció d'Espanya, Vicky Losada entre el públic, demostrant que es pot ser un esportista de nivell i seguir fent costat a l'esport modest:

Vicky Losada, actualment jugadora del primer equip del FC Barcelona.

Altres resultats Primera Catalana Femenina:

EF Montcada - CE Seagull     6-0

CE Manresa - FC Cerdanyola B     4-1

Soses Femení - UE Sant Andreu B     2-3

Comencen vencent i convencent.

Mary Mayoral ha obert el marcador per a les arlequinades.

CE Sabadell - CECF Les Garrigues     4-0

El CE Sabadell femení ha començat la primera jornada de Lliga aconseguint els tres punts de manera contundent, amb un 4-0 favorable potser una mica excessiu per els mèrits dels dos equips. Ben ràpid les noies d'Óscar Quintana han començat marcant, al voltant del minut 10 per mitjà de Mari Mayoral, una de les incorporacions que denoten el salt qualitatiu que ha volgut donar la entitat vallesana al seu femení. La resta de la primera part, ha sigut un partit amb domini arlequinat, però amb unes rivals que sabien aturar en posicions defensives a les sabadellenques, per arribar a la mitja part amb un exigu 1-0 al marcador.

Al segon temps, l'equip local ha sortit amb més intensitat i amb ganes de saldar el partit amb un resultat més ampli, però no ha sigut fins als 60 minuts de partit, que s'han fet amb el domini clar de l'encontre, mantenint la seriositat en el joc, el domini i el bon tracte a la pilota i aguantant físicament mentre les de Les Borges Blanques anaven cada cop a menys i Dolores Torres, un altre fitxatge (provinent del Bellavista-Milan), anotava tres gols més que donaven els 3 punts al CE Sabadell i un principi de lliga amb molt bon peu.

Altres resultats:

Primera Femenina: FC Artés - CE Tàrrega     3-0

Segona A Masculina: CE Sabadell - Xerez     3-0

Tercera Catalana: CE Llorençà - CF Matadepera     3-1

Primera Jornada: CE Sabadell - CECF Les Garrigues

-

CE Sabadell FC - CECF Les Garrigues

Aquest cap de setmana comença la Lliga de Primera Catalana, en el seu Grup II, on està integrat el CE Sabadell, i ho fa per a les arlequinades el dissabte 22 de Setembre a les 18 hores a casa, a Olímpia, contra un dels plats forts de la passada campanya, el CECF Les Garrigues, i sota l'arbitratge del senyor Joan Rodríguez Portolés.

La temporada passada, en un partit molt atractiu per al públic, les de Les Borges Blanques es varen emportar els tres punts, en un encontre que varen arribar guanyant al descans per un exigu 0-1 i que a la segona part varen aprofitar que les arlequinades van sortir a intentar remuntar com fos l'encontre, arribant a empatar, però desprès de l'1-2 per part de les de lila, es varen llançar en excés a l'atac i les contres visitants varen donar com a resultat un excessiu 1-4.

Aquesta temporada, l'equip de Les Garrigues no ha variat gaire la seva composició de plantilla, incorporant, això si, alguna de les seves habituals perles de la cantera, mantenint així el factor a favor d'un grup que es coneix perfectament i que pot donar molts mals de cap a les arlequinades.

Altres partits interessants de la jornada, son:

UD La Planada - UE Rubí, derbi comarcal on els dos equips volen puntuar per començar amb bon peu la competició, i on es podrà calibrar l'adaptació feta per les noves jugadores del Rubí, davant un compacte La Planada, que a pesar de perdre alguna peça molt important al centre de la defensa, manté un bon bloc.

CE Júpiter - FC Martinenc, partit estel·lar de la jornada, on les segones classificades la temporada passada rebran a les terceres classificades de la 2011-12 en el seu Grup I, i on es podrà veure que ens poden oferir dos dels equips favorits per quedar en les primeres places.

FC Sant Quirze - CF Barceloneta, les mussoles desprès de la gran passada campanya, tenen una primera jornada contra un rival important per a calibrar les seves possibilitats, i on poden demostrar que han fitxat amb criteri a jugadores com Zaira Abenza, Cèlia Olmo o Yaiza Molina per substituir les fugues de bones jugadores que van ser autèntics pilars la temporada anterior.

Primera divisió Juvenil-Cadet Femení

Homenatge a l'equip que va aconseguir l'ascens de categoria (Foto: Pedro Salado).

Aquesta passada temporada, el CE Sabadell Juvenil-Cadet A, va aconseguir l'ascens a la màxima categoria de Catalunya, la Primera divisió, de manera brillant, guanyant tots els partits que va disputar. Ara, a la temporada 2012-13 els tocarà intentar aconseguir una dificultosa permanència, ja que al final de la lliga perdran la categoria tants equips com grups de Segona Divisió hi hagin, i la temporada passada en van haver  4 de descensos, els de la EF Bonaire, CE Manresa, CF Santpedor i Vilanova i la Geltrú CF.

Els rivals doncs que es trobaran les arlequinades seran equips punters en el futbol femení com les Campiones de Lliga la passada temporada, el FC Barcelona, les guanyadores del Campionat de Catalunya, el CE Sant Gabriel, i grans canteres del futbol femení català, com son el RCD Espanyol i el Vic Riuprimer Refo, i d'altres que desprès d'un passat gloriós, ara estan reestructurant-se per tornar a ser el que eren, com son els casos de L'Estartit, PBB La Roca, CE Europa i les nostres rivals ciutadanes, el CE Mercantil.

Patri Ballesteros, un valor en alça de l'equip (Foto: Jordi Romagosa).

També coincidirem amb equips que estan portant molts anys de feina i que ara estan començant a recollir els seus fruïts en el futbol femení de base, com son la FE At. Vilafranca, el Reus Deportiu, que la temporada passada varen ser la sorpresa positiva de la categoria, i el Molins de Rei i el Pubilla Casas, sens dubte equips que a pesar de que varen quedar per sota de la meitat de la classificació, tenen jugadores ja amb suficient experiència a la categoria per intentar tornar a lluitar per la permanència.

Les novetats de la categoria, doncs, a part del CE Sabadell, campiones del Grup II, son el CF Pallejà, campiones del Grup I, sent l'equip màxim golejador i el mínim golejat del seu grup la passada temporada, la UE Seva, subcampiones del Grup V, per darrera del filial del Vic, i Stoitchkov Barcelona CF, tercer del Grup III, però darrera de dos filials, el del CE Sant Gabriel i el del CE Europa, cosa que li va donar l'ascens de categoria.

Va renunciar a l'ascens el CF Les Preses, per temes d'economia i del seu grup, cap equip va donar el salt de categoria. També cal comentar, que amb l'ascens, el CE Sabadell s'ha llançat a tenir un Cadet-Juvenil B, que tindrà jugadores amb molta projecció per a nodrir al primer equip en cas de sancions o lesions i per seguir treballant per el futur del futbol femení de l'entitat.

Laura Segura, imprescindible al mig camp (Foto: Pedro Salado).

Cerdanyola FC 'B'

Nom club: Cerdanyola del Vallès Futbol Club
Ciutat: Cerdanyola del Vallès
Web:  http://www.cfc.cat/
Twitter: @CERDANYOLAFC
Facebook:http://www.facebook.com/pages/Cerdanyola-del-Vall%C3%A8s-FC/130249150375649
Camp: Municipal la Bóbila
Superfície: Gespa artificial.
Dia i horari habitual: Dissabtes, 15 hores.

El nostre CE Sabadell es tornarà a veure les cares amb un dels altres equips vallesans del grup, el filial del Cerdanyola, que es troba també, com la temporada passada, en el Grup II de Primera Catalana. El curs passat, l'equip verd-i-blanc va acabar en una acceptable dotzena plaça amb 9 punts d'avantatge sobre el descens, encara que durant la temporada va passar forces angúnies per no trobar-se a la vora dels equips que baixaven de categoria, ja que a la primera volta va encadenar 7 jornades amb derrotes. En canvi, en els últims 10 partits, només va deixar de sumar en 3 i va acumular suficients punts per no patir a les últimes jornades.

Filial d'un equip de Segona Divisió, té un joc molt elaborat, no rifen cap pilota en joc i tenen un toc i precisió molt treballat en els entrenaments, amb uns sistemes tàctics molt treballats des de la base i en les jornades que el primer equip descansa, acostumen a fer baixar a alguna jugadora per donar un cop de mà al bloc, encara que aquesta temporada han fitxat a algunes jugadores veteranes que puguin donar major consistència al grup per evitar els patiments d'anteriors anys.

El millor: Un equip que vol jugar la bola i que acostuma a tenir un patró de joc fixe i amb forces recursos tàctics per a tirar endavant els partits.

El pitjor: La pressió que li pot suposar aquesta temporada marcar-se uns objectius i que a mesura que passin les jornades no estar el suficientment a la vora d'aquests.

UE Rubí

Nom club: Unió Esportiva Rubí
Ciutat: Rubí
Web:  http://www.uerubi.cat/ 
Twitter: @UERubi
Facebook:  http://www.facebook.com/uerubi 
Camp: Municipal de Can Roses
Superfície: Gespa artificial.
Dia i horari habitual: Diumenge, 11.30 hores.

La temporada passada, la UE Rubí va jugar els seus partits de Lliga al Grup I de Primera Catalana, acabant la lliga en tretzena posició, sols una per sobre de les places de descens però amb 14 punts d'avantatge sobre el primer equip que va baixar de categoria, tenint un final de temporada força tranquil al respecte d'efectes classificatoris. Va ser el tercer equip més golejat de la categoria, però les va ajudar ser un equip amb efectivitat al davant, sense gaires floritures però amb força decisió a l'arribar a l'àrea rival.

Aquesta temporada, l'afronten amb forces canvis, començant per la banqueta, on Siscu Pujol, ex-entrenador del CE Europa de Segona divisió, ocuparà la plaça d'entrenador i tindrà la obligació de posar a l'equip a la zona davantera de la classificació, encara que el club li ha marcat la consolidació de la categoria. 

El millor: Un entrenador nou que acostumat a categories importants voldrà imprimir a l'equip caràcter guanyador i recursos tècnics per millorar com a equip.

El pitjor: Diverses baixes i altes, que poden fer que l'equip tardi en conjuntar-se i si els resultats no arriben, poden arribar els nervis a la plantilla.

CE Manresa

Nom club: Centre d'Esports Manresa
Ciutat: Manresa
Web: http://www.cemanresa.com/
Twitter: @CE_Manresa
Facebook: http://www.facebook.com/pages/CE-Manresa/329862810372606
Camp: Municipal Nou Congost.
Superfície: Gespa artificial.
Dia i horari habitual: Diumenge, 17 hores.

Fa dues temporades el CE Sabadell i el CE Manresa varen coincidir en el mateix grup de Primera Catalana, i els dos equips varen lluitar durant tota la lliga per no perdre la categoria, aconseguint-ho l'equip vallesà i baixant les bagenques, que s'han sabut recuperar i desprès d'una sola temporada a Segona Catalana, han tornat a pujar, a més sent les campiones del Grup III de la seva categoria, i el més destacable, guanyant tots els partits que varen disputar com a locals i deixant de guanyar sols dos partits com a visitants, que els varen acabar amb empats, sent el segon equip més golejador del seu grup i el segon menys golejat.

La seva fortalesa es basa en una defensa molt compacta i en una bona sortida de la pilota controlada, amb un equip que a més quan passa de mig camp comença a moure l'esfèric amb velocitat provocant forces jugades de perill. Destaquen a l'equip la golejadora Carla Baylina, amb molta precisió en el seu xut de faltes i molta qualitat per part d'altres jugadores com Marta Mudarra o el nou fitxatxe, Mariona Fuentes, amb molta pólvora davant de porteria.

Fa dues temporades el CE Sabadell ja va visitar el Nou Congost (Foto: Pedro Salado).

El millor: Un equip que vé d'una dinàmica molt positiva i amb un conjunt de jugadores que es coneixen molt bé i això fa que la fluïdesa del joc sigui molt bona. També una bona cantera per pujar jugadores i cobrir sancions o lesions.

El pitjor: El club no vol que l'ascens sigui flor d'un dia i una excessiva pressió pot posar la por al cos a les jugadores més inexpertes de la plantilla.

CE Júpiter

Nom club: Fundació Privada Club Esportiu Júpiter

Ciutat: Barcelona

Web: www.fpcejupiter.cat

Twitter: @PlanetaJupiter_

Facebook: http://www.facebook.com/pages/CE-Jupiter/111077872288110?ref=ts

Camp: Municipal Júpiter

Superfície: Gespa artificial

Dia i horari habitual: Diumenge, 18 hores.

El CE Sabadell Femení visitarà l'estadi d'un històric (Foto: Jordi Romagosa).

El CE Sabadell es trobarà amb un dels equips que hauran de lluitar per estar a la zona d'ascens de la categoria, el CE Júpiter, que ja la temporada passada va quedar en la segona plaça del Grup I de Primera Catalana, a 8 punts de les campiones i que es varen emportar l'ascens, la EE Guineueta. Les gris-grana, però, les va llastrar ser el cinquè equip amb millor marca golejadora, i la setena millor defensa, però és un equip que va saber seleccionar els partits on era més probable treure punts i va saber gestionar molt bé les seves possibilitats durant la competició.

A la Copa Catalunya, l'equip va passar les dues primeres rondes amb solvència, eliminant al Xaica per un còmode 5-2 i al CF Badalona de Segona Divisió per un sorprenent 3-0. A vuitens de final, va eliminar per penals a la EE Guineueta, campiones del grup que compartien a Primera Catalana i actualment a Preferent, en els penals, desprès d'un 1-1 als 90 minuts i varen caure a quarts de final, superades per un equip de Primera Divisió com és el CE San Gabriel, per un escandalós 0-13.

És un equip que basa molt el seu joc en recuperar la bola en defensa i sortir amb molta precisió al contracop, perfectament traçat i buscant sempre la confusió a la defensa rival, sempre al fil del fora de joc i amb la finalització habitual de Sara Del Barrio. També destaca Andrea Huerta, lateral dreta, un portent físic sobre la gespa.

Sara del Barrio i Andrea Huerta, estrelles de Júpiter (Foto: Pedro Salado).

El millor: Saben gestionar molt bé els partits i no perden mai la cara al partit. El seu camp, força estret, els permet tenir avantatge en les jugades assajades.

El pitjor: Les seves dificultats alhora de marcar gols, fa que pateixin molt per tirar endavant els encontres. També acostumen a encaixar bastants gols i això encara suma més angúnia als seus finals de partit.

Entrevista a Miki Gonzalo, un sorprenent àrbitre. (Part II)

Quin partit de la temporada passada ha estat més difícil de xiular? I el més emocionant?

Dir-te un partit difícil de xiular és complicat, hauria de recordar tots els partits que porto (a 3-4 cada cap de setmana) i hi ha hagut alguns que s’han posat complicats (s’encenen, ja saps). Uns 3 quartes catalanes d’aquest any han estat realment complicadets de tirar endavant, allò que frega suspendre el partit però no hi ha cap acció en concret que pugui justificar-ho. Allò que la grada insulta, l’entrenador se’n va expulsat, els jugadors es foten patades i mentre expulses a un, dos s’insulten darrere teu i un empenta l’altre… Caos.

Complicats així segur que en vaig tenir uns quants que no t’explicaré com van anar tots perquè és evident que no cap en una entrevista, però amb tant futbolcat vist, imagino que ja pots veure per on van els trets (han perdut moltiiiiiissim temps i has d’afegir 6 minuts, marquen al 95 i deixes un minut més en que enrabiat, un li fot un pal a l’altre i l’has d’expulsar mentre 3 de l’equip contrari es tornen contra ell….).

A destacar, un partit 1er contra 2n de 4ª Catalana jugant-se el liderat al camp petit de sorra del Polinyà, 4ª Catalana. 22 jugadors en poc espai i superfície poc bona per a joc de toc…El resultat va ser pilotades, nervis i picabaralles constants. Fins i tot vaig haver de pitar un penal a 4 minuts del final quan la diferència era d’un gol. No recordo com va acabar, però recordo que vaig sortir satisfet de com havia gestionat el partit.

L’altre partit més complicat de la temporada va ser el partit d’examen per ascendir a 3a Catalana. En teoria no et donen un partit gaire complicat, però aquell va ser possiblement el pitjor partit que he arbitrat en el 4 anys que porto, o un dels pitjors. Sempre et diuen que has de donar avantatges, que t’has de lluir a córrer al partit d’examen. Va ser el més indesitjable. L’últim es va posar guanyant al camp del líder i jugaven totalment a òsties i a perdre temps des del principi. Al minut 30 ja tenia l’entrenador i delegat expulsats per entrar 10 metres al camp a protestar. 14 grogues i 2 vermelles i els jugadors seguien fotent-se de pals, van haver de venir els mossos perquè els va trucar l’informador. El partit es va aturar més d’un cop per picabaralles amb insults, jugadors que entraven de la banqueta a pegar els contraris… I jo, que era el partit d’examen i l’havia de controlar. Fatal, fatal. Una setmana després em vaig assabentar que havia aprovat, a l’informe deia que tot i el descontrol del partit i que se m’havia anat de les mans, havia estat impossible de controlar i jo havia gestionat tan bé com s’havia pogut la feina. Que jo havia fet bé el meu treball i que no em podia suspendre perquè els jugadors fossin uns folloneros malparits, en resumides comptes.

Moment més emocionant del que portem de temporada, et diria que un torneig que vaig anar a arbitrar a Malgrat de Mar fa un mes. No era de la FCF sinó d’una empresa privada i venien tot d’equips de futbol base d’alemanya, frança, Irlanda… Era organitzat per una empresa privada i demanaven àrbits federats d’FCF. Ens pagàven 5 dies d’hotel pensió complerta, els partits i els desplaçaments. Va ser molt èpic aquelles vacances arbitrals a Malgrat de Mar, jo i el company de Sabadell vam conèixer àrbits de tota Catalunya i de seriosos no tenien res! Ens vam fer un fart de riure, a les nits fins les 4 del matí donant-ho tot de farra a les discos maresmenques d’aprop de l’hotel i l’endemà a les 7, en peu i cap als camps a arbitrar. Va ser emocionant quan em van donar la final del Sots 17, al camp gran, amb els altres equips del torneig mirant la gran final, el meu 1er partit amb àrbits assistents. Tota la parafernàlia muntada per la final realment motivava, vaig haver-me de mullar a pitar un penal a 5 mintus del final. Bonica experiència.

Com veus el futur del futbol femení en general?

Ha d’anar cap a millor. Cada any que passa els estereotips moren una mica més i més noies s’apunten a jugar a futbol. Crec que la creació d’una sola lliga de 1ª Divisió Femenina fa que es pugui centrar més atenció mediàtica en aquesta, que es puguin televisar partits i que el nivell sigui més elevat. Així es potencia el valor del Futfem i fa que més noies vulguin jugar a futbol, augmentant el nivell.

Sóc optimista, tot i que jo sempre he defensat el futbol mixt. Si una noia és prou bona, no crec que estigui bé privar-la de jugar a la 1ª Divisió (masculina).

I sobre el futur del futbol en general a la ciutat?

No es pot anar a pitjor. En futbol base, només és digne el Mercantil. Una ciutat com Sabadell sense cap juvenil més enllà de preferent és molt pobre. Sort que s’han pujat dos equips a 2aCatalana, abans era deplorable, ara només trist. Però tot i això, sembla difícil que una cosa tan dolenta pugui empitjorar. Han desaparegut molts clubs en els darrers lustres, i això ha d’haver servit per enfortir els que queden.

Per tant, només m’espero ascensos i èxits en els propers anys!

Entrevista a Miki Gonzalo, un sorprenent àrbitre. (Part I)

Aixecant el banderí arlequinat al temple dels arlequinats.

El nostre protagonista d'avui, és en Miki Gonzalo, Miki per als coneguts, i va començar en el futbol al Can Rull, a l’Aleví, i va estar allà 3 temporades, fins a l’Infantil de 2n any. El més destacat i el que per a mi té més mèrit va ser el trofeu de Màxim Golejador de l’equip a Infantil quan jugava de punta, el té a casa i el valora com una gran fita. Va començar tard al món del futbol, i ens explicarà per que. Ara mateix juga a la Lliga de la Facultat de Comunicació de l’Autònoma amb els amics de classe, al Schalke Temeto (Futbol 7).

Com vas descobrir el futbol i on vas començar a practicar-lo?

El futbol no em va interessar GENS NI MICA fins els 9-10 anys. A l’hora del pati tots els meus companys hi jugaven i jo no suportava que fossin tan monotemàtics. Em quedava parlant amb les noies i els professors o llegint. L’únic que feien els nois era fotre’s pilotades i barallar-se per si havia estat penal o si l’altre li havia fotut una patada, cosa que m’atreia poc. Amb els cursos es van anar calmant i s’enfadaven menys quan jugaven. Un dia no recordo per què, em vaig posar a jugar. Com que no tenia NI IDEA de controlar, passar o fer res amb la pilota (no hi havia jugat mai), em vaig posar al darrera a defensar. En aquests partits de pati d'escola tots els companys pujaven per intentar marcar i jo era l’únic gairebé al darrera. Em feia un fart de tallar (amb xuts cap endavant) pilotes llargues, i contraris que m’intentaven regatejar. Durant tot el curs sencer vaig jugar, i al principi reien de mi per ser tan dolent però a base de tallar passes, robar pilotes als xulets de la classe que regatejàven i salvar –molts- gols sota pals, em van arribar a valorar.

M’agradava, i vaig convèncer-me al cap d'un any i mig que em volia apuntar a futbol, vaig anar al Can Rull perquè era l’equip del barri. Vaig arribar el primer dia a entrenar al camp de terra i l’entrenador em va preguntar que de què jugava. Defensa. Es veu que a l’equip en tenien per donar i vendre, de defenses, i no esquifits i prims com jo sinó més corpulents. Em va dir “tu ets alt i corres, posa’t de davanter” (sense tècnica, suposo que perquè no molestés!). El primer partit que vaig jugar, de fet, vaig posar-me de defensa i vaig trobar-me bé, un amistós de pretemporada. Però quan van fer els equips per la temporada regular, de davanter em van col•locar, i als entrenaments també. No tenia cap qualitat (els altres portaven jugant a futbol des de prebenjamins, portaven des dels 3 anys fotent patades a la pilota, jo tenia anys de desavantatge). Així vaig començar!

Com valores la temporada 2010/11 en la teva faceta àrbitral?

La valoro positivament, m’han inflat a donar-me partits de 4a Catalana per curtir-me i me n’he sortit prou bé. Alguns partits se’m fan llargs perquè és cansat estar ‘batallant’ contra 22 jugadors que no paren de donar-se patades, empentar-se i protestar-te totes les decissions, però em trobo còmode i amb confiança al camp després de 4 temporades. Diria que ara sóc millor àrbit que quan vaig començar la temporada, sóc millor del que mai ho he estat, i per tant es valora en positiu. La temporada vinent suposo que encara milloraré més.

Quina ha estat la sorpresa positiva i la decepció per tu de la temporada?

Com a aficionat, tot i el regust agredolç al final, la UE Llagostera. Increïble i sublim, un mèrit grandiós! Com a jugador, la sorpresa de la temporada ha estat Òscar Ramírez, del CE Sabadell. Un tio que val de central, de lateral dret i esquerre i d'extrem dret i esquerre i HO FA DE PUTA MARE el posis on el posis m'ha impactat molt. És Toni Lao 2! Un tros de crack, ens ha aportat moltíssim. No compto la gran temporada d'Isaac Cuenca com a sorpresa, a mi no m'ha sorprès. Els arlequinats sabíem que arribaria lluny.

Com a àrbit m'ha sorprès positivament que al final el mètode de fer les actes online i pagament directe al banc funcioni bé, tots pensàvem que costaria de que rutllés bé i no ha estat així.

Negativament, el descens del Mercantil a Preferent.. Entre altres descensos d'equips que em cauen bé.

Com a jugador, el rendiment de Nabil Baha, evidentment. Sorpresa negativa de la temporada també la marxa de Marc Fernàndez, que tot i ser fa moooolt, segueix sent de la temporada 2011/12. Aquí li haguessin anat les coses força millor.

Amb quins equips tens una motivació especial? En aquests partits normalment surts amb més confiança o amb més nervis a la gespa?

Un cop has arbitrat a tots els clubs del Vallès ja siguin benjamins, juvenils, infantils, cadets, 4es catalanes, i d’assistenc 2es catalanes d’assistent i Divisió d’Honor Juvenil, els clubs en concret et deixen de motivar gaire. Si et feia il•lusió arbitrar al CE Sabadell, per exemple, un cop has arbitrat 10.000 cops als nens passen a ser un partit més.

Tinc motivació especial quan conec algú dels equips, quan un amic meu hi juga, o quan una amiga és entrenadora d’uns benjamins. Algun cop he hagut de treure grogues a bons amics, i després del partit riem. Surto amb més confiança perquè penso que la nostra amistat farà que els seus companys “es portin bé” amb mi, la qual cosa no té res a veure en realitat.

També em motiven en especial els desplaçaments llargs. Un partit a Cubelles o a 1ª Femenina a l’Estartit com he fet, em motiven perquè em fan ‘veure món’, m’agrada anar a camps que mai he visitat. En aquests partits certament, surto igual al camp, però reconec que arbitrar a la Marigol a l’Estartit o al camp del Puig-Reig amb les muntanyes i el castell de fons ‘em posa’.

També em vaig motivar molt la temporada passada a unes finals de Copa Catalunya que feien a Montcada. Totes les categories tenien final de Copa Catalunya allà el mateix dia, i vaig fer d’assistent d’un aleví, un benjamí i un femení. És una patxanga en realitat, però hi havia trofeus, organitzava la FCF, feiem entrada ‘champions’ al camp i els nens estaven il•lusionats i ho donaven tot. Hi havia molt públic per a ser la categoria que era, i reconec que a aquells partits vaig sortir molt endollat perquè l’ambient de ‘final’ se t’enganxava. Al final als àrbits també ens donàven un petit record que guardo.

No surto mai amb nervis a la gespa, quan tinc un partit complicat surto remugant i fastiguejat “Buah, quin pal, ara aniran picats, el que guanyi perdrà temps, els altres se’m queixaran, aniràn a pals… Quina ràbia, jo vull un 6-0 fàcil i apa!”. Però nerviós pels partits, no.